Trucador
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Un trucador[1][2], truco, falleba u aldaba ye una pieza de metal que tienen bellas puertas antigas ta trucar, fendo golpes a l'alto d'una punta clavada en a fusta.
Historia
Os primers trucos d'a Edat Meya se conoix que yeran chicoz martiellos de metal penchatos per afuera d'as puertas. A forma mes tipica ta ixes yera la d'una armiella de fierro en chunto con una gargoleta de bronce. S'heba de trucar con éls a l'alto d'a testa d'una punta prou gran que teneba per función de privar que se malmetese la puerta. A mes, a sobén feban d'estibadors ta la puerta y en muitas ilesias, per como os pelegrins éls feban ir cuan pidolaban, prencipioron a tener significatos relacionatos con a hespitalidat y bellas obligacions catolicas.
En Espanya se troba muitos eixemplos de trucos en casas de sinyors y en ilesias, estando muitos d'éls elementos de gran valura artistica. A forma mes antiga ye ixa mentada d'una armiella puesta per baixo d'una gargola u semellant, a sobén un lión u grifo, que trucan a l'alto d'una punta puesta drento d'a puerta d'a cual només en amanixe lo tozuel que ha de fer o sonito caracteristico cuan se la fa picar. D'ixa traza se priva de fer-le garra mal a la madera d'a puerta.
Referencias
- ↑ (es) Chabier Lozano Sierra: Aspectos Lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca). Gara d'Edizions - Prensas Universitarias de Zaragoza - Institución Fernando el Católico. 2010, pp 202-203.
- ↑ (an) Silbia Garcés Lardiés,Francho Rodés Orquín:Un borguil de parolas.Bocabulario dialeutal escolar, Gubierno d'Aragón, 2006, ISBN 84-689-7358-0, p.50