[go: up one dir, main page]

Ir al contenido

Sinarcas

De Biquipedia
La versión para imprimir ya no se admite y puede contener errores de representación. Actualiza los marcadores del navegador y utiliza en su lugar la función de impresión predeterminada del navegador.
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sinarcas
Municipio d'o País Valenciano
Escudo d'armas

Casa de la Villa de Sinarcas.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 País Valenciano
Valencia
Requena-Utiel
Superficie 102,5 km²
Población
 • Total

1113 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

899 m.
Distancia
 • 36 km

enta Valencia
Alcalde María José Clemente Ramírez
Codigo postal 46320
Coordenadas
Sinarcas ubicada en País Valencián
Sinarcas
Sinarcas
Sinarcas en País Valenciano
Web oficial

Sinarcas (Sinarques en catalán) ye un municipio de la provincia de Valencia, situau en la comarca de Requena-Utiel. La suya población ye de 1.147 habitants (2017), en una superficie de 102,5 km² con una densidat de población de 11,19 hab/km².

Toponimia

Lo toponimo Sinarcas puede explicar-se a partir de lo celta SENARIKAS, relacionau con la palabra serna.[1]

Historia

En o fuero de Valencia de 1261 concediu por Chaime I Sinarcas amaneix como una d'as mugas d'este reino.

e de Mora, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d'Alventosa e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó, e del riu ençà és del regne de Valencia; e axí com va a la serra de Javalambre, e de la serra de Javalambre axó como ix a Castell Phabib e a Ademuç, e aquest dos castels són del regne de Valencia; e de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu, e d'allí ix al terme de Toxà e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella; e axí com ix a Xeremelli, e a la serra de la Rua e fenex a Cabriol e al terme de Garamoxén e a la Font de la Figuera e com ix a Burriaharon e de allí a Almizra e al port de Bihar, que partes terme ab Billena.

Demografía

Evolución demografica
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
- - - - - 1.147 - - -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- 1.135 - - - - - - -

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Refeencias

  1. (ca) José Enrique Gargallo Gil: Toponímia xurra dins l'obra etimològica de Joan Coromines. Publicau en Actes de l'XI Jornada d'Onomàstica / III Congrés de la Societat d'Onomàstica (Elda i Petrer 2017), Editorial: Acadèmia Valenciana de la Llengua, pp 83-99.